dimecres, 6 de maig del 2009

El Senegal i nosaltres

Els alumnes del cicle mitjà hem treballat conjuntament amb nens mandingues del Senegal.






1. ¿Sabeu com són els se
us habitatges?

Veient els seus dibuixos i fotografies i la lletra de la cançó “Subari subari”, ens hem adonat que viuen en cabanes fetes de palla que estan col·locades en ro
tllana, al centre de la qual a la nit hi ha encesa una foguera per espantar les feres.






2. ¿I com canten?


El ritme de les seves cançons és
molt diferent del de les nostres. Tenen les mans plenes de ritme; marquen el ritme amb el cos. Moltes de les seves cançons conviden a algú a sortir a ballar. Sempre es posen en rotllana, un nen repeteix un tros de la canço i els altres ho repeteixen.



3. ¿I com dibuixen? Els seus dibuixos són molt alegres; recorden els dels nens petits. Ens han impactat les seves barreges de colors i la seva imaginació. Són molt creatius.



4. ¿I com treballen a l’escola? Com que el paper és massa car, escriuen en pissarres. Deixen el paper per a les coses més importants. A dins de la classe estan molt estrets asseguts en bancs on gairebé no hi caben. Ens ha sorprès que els nens de diferents edats treballin a la mateixa classe i amb el mateix professor.




5. ¿I què hem fet nosaltres?

Hem conegut una mica nens d’un país molt llunyà i
molt diferent del nostre. Hem après millor cançons nostres, i n’hem après de seves i les hem il·lustrades. Conjuntament amb ells i altres nens catalans, hem fet un llibre cançoner preciós. I hem fet un concert emocionant mentre vèiem imatges d’ells i sentíem les seves veus. En resum, hem après molt i hem viscut sentiments molt especials a través de la música, el dibuix i els continents.